Trio Pedrell

Els seus membres es van conèixer a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i des de llavors han dut a terme un treball d’aprofundiment en el repertori per a trio amb piano amb l’objectiu de presentar la música del passat al públic d’avui oferint-ne una lectura contemporània, honesta i apassionada. Van escollir el nom de Felip Pedrell per recuperar en la memòria col·lectiva la figura del compositor, musicòleg, editor i etnomusicòleg català, un dels pares de la música nacionalista espanyola. El seu repertori inclou autors que van des del classicisme a l’actualitat, amb preferència pel patrimoni musical de Catalunya i d’Espanya. Han rebut premis en l’International Chamber Music Competition Pinerolo e Torino Città Metropolitana, en el 24è Concurs Internacional Paper de Música de Capellades o en el concurs Mi Primer Auditorio de la Fundación Più Mosso. Han actuat en sales i festivals de Catalunya, Espanya i Alemanya, i el 2017 van realitzar una gira de deu concerts per la Xina amb un repertori monogràfic de Beethoven.

Paral·lelament, el trio ha continuat formant-se específicament com a conjunt. Així, el 2016, els components de la formació van culminar els estudis de Màster de Música de Cambra a la Hochschule für Musik, Theater und Medien Hannover amb el professor Markus Becker. Combinen la seva faceta artística amb la pedagògica i són convidats a impartir classes magistrals de música de cambra en diferents conservatoris de Catalunya. Han rebut consells i classes magistrals de Jonathan Brown, Luis Fernando Pérez, Natalia Prischepenko, Ralf Gothóni, Claudio Martínez Mehner, Vera Martínez Mehner, Kennedy Moretti, Pierre Réach, Wayne-Foster Schmidt, Abel Tomàs o Arnau Tomàs, així com orientació artística del violinista i compositor Jordi Cervelló. Al novembre de 2018, van presentar el seu primer disc a l’Auditori de Barcelona amb obres de Felip Pedrell i Robert Gerhard.

Pedrell va significar una revolució des de l’arrel, una sublimació de la tradició popular i de la recerca musicològica amb ambició d’identitat europea. Aquesta voluntat es va plasmar en la seva obra, com per exemple en aquests dos Nocturns de 1873 que sentirem avui. Paradoxalment, l’obra de Pedrell ha quedat en gran part oblidada i desconeguda, mentre que l’obra d’alguns dels seus deixebles més destacats, com és Gerhard, ha tingut més projecció a casa i internacionalment.