No ho hauria de fer

El conegut Roger Coma protagonitza una comèdia irreverent sobre la mort, el dol i les convencions socials.

Al Roger li encarreguen de fer un discurs en un funeral que, evidentment, no vol fer… i que, evidentment, farà. Com es pot resumir tota una vida en un text breu? Per què els difunts són idealitzats de manera automàtica, com si només pel fet de ser morts ja fossin intocables? Un enterrament, al cap i a la fi, no és una mena de casament a cegues definitiu? La celebració del final. Perdoneu… hem escrit ‘celebració’?